Aires de revenja en el bosc de Sherwood

Robin Hood és un dels personatges de la cultura popular que, juntament amb Sherlock Holmes o Dràcula, ha fet fortuna tant al cinema com a la televisió en incomptables adaptacions, i ha gaudit d’una gran acceptació per part del públic. El personatge, que apareixia de forma secundària a la novel·la de Walter Scott Ivanhoe, ha esdevingut el paradigma del rebel i de l’aventurer, i per això el cinema n’ha sabut treure profit dècada rere dècada.

Igual que cada generació necessita una nova traducció dels clàssics de la literatura universal adaptada als nous temps, tenint cura d’utilitzar un llenguatge menys arcaic,   cada generació de cinèfils necessita una relectura dels grans mites de la cultura popular.  I els directors intenten, en cada nova adaptació, aportar algun element nou que  distingeixi la seva pel·lícula de l’anterior. Quan Ridley Scott va començar a treballar en la pel·lícula, el seu objectiu principal era el de rodar un film realista, autèntic, en el qual havia de ser igual d’important la llegenda del proscrit de Nottingham com el marc històric en què  suposadament va tenir origen i es va desenvolupar aquesta llegenda. Per això, Scott va comptar amb la col·laboració, en el guió, de Brian Helgueland, autor que va forjar trames tan complexes com les de L.A. Confidential (1997), i de gran profunditat emocional com Mystic River (2003). El director s’assegurava, doncs, que el personatge no esdevingués una simple caricatura, i que el marc històric fos creïble.