Mentre la retransmissió de la SuperBowl continua incrementant les audiències any rere any (i més encara si a la mitja part La Toya Jackson ensenya un pit o Madonna apareix com si fos la Cleòpatra) la cerimònia dels Oscar s’està convertint (de fet, ja fa temps que ho és) en un refugi per a nostàlgics empedreïts. Una forma d’art, el cinema, que en els seus orígens va ser titllat d’espectacle de fira per entretenir el proletariat, s’ha anat deslligant, cada vegada més, de les classes populars, que segueixen amb més fervor els esdeveniments esportius que no pas les manifestacions culturals. Tampoc ha ajudat el fet que les pel·lícules nominades aquests darrers anys s’allunyin de les preferències de la gran massa de gent que consumeix oci, és a dir, el jovent. L’any passat l’acadèmia va intentar, sense massa èxit, canviar el marge d’edat de les estrelles convidades per tal de connectar amb les joves generacions, però el tret els va sortir per la culata. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Moneyball: una (altra) pel·lícula sobre beisbol a la cursa cap a l’Oscar. I ja en portem… Bé, hem d’acceptar que, juntament amb el bàsquet i el rugbi, és part de la cultura nacional americana. Interpretada i produïda per (l’actor, i ara també productor!) Brad Pitt amb un parell de registres interpretatius, a tot estirar (cara d’heroi encantat en produccions tràgico-romàntiques, i de mireu-com-en-sóc-d’atractiu mentre mastego un xiclet, a la resta de pel·lícules), fan preveure un perill imminent en l’apartat interpretatiu. Basada en una novel·la de Michael Lewis, el mateix autor de l’obra en què es basava la pel·lícula Un somni possible (The Blind Side, 2009), gràcies a la qual Sandra Bullock va guanyar l’Oscar a la millor actriu. Horror d’horrors! L’argument: Billy Beane, mànager dels Oakland Athletics, veu que l’equip fa aigües per tot arreu i, a sobre, disposa d’un pressupost ajustadet, per això decideix contractar un economista perquè apliqui fórmules matemàtiques per reflotar l’equip… Esport i matemàtiques: combinació letal! Ep, no marxeu! Continueu llegint perquè la cosa millora a partir d’ara. El guió ve signat per Steven Zaillian, guionista de La llista de Schindler, i Aaron Sorkin, autor dels guions de la respectable sèrie L’ala oest de la Casa Blanca i (els qui vulguin, ara és el moment de fer una genuflexió!) de La xarxa social, de David Fincher. L’actor Philip Seymour Hoffman (esplèndid i creïble en qualsevol paper que interpreta) és el secundari de luxe. I el millor de tot, el beisbol no és el nucli central d’aquesta producció. Moneyball parla del valor i la importància del grup, de la lluita contra les adversitats, i de les estratègies per triomfar en un moment de crisi econòmica i de valors. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“Arribats enmig del gran riu, de sobte, l’escorpí, va picar la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s’estenia pel seu cos i, mentre s’ofegava, i amb ella l’escorpí, li va cridar: ¿Però què has fet? No puc evitar-ho -va contestar l’escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües-. És la meva naturalesa.” La forma d’un escorpí a la jaqueta del protagonista de la pel·lícula Drive ja ens dóna suficients pistes sobre el caràcter d’aquest conductor nocturn, misteriós i lacònic. Capaç d’exercir la violència més brutal i aspra sense immutar-se, ni gairebé despentinar-se, és també un (anti)heroi sensible, considerat, però condemnat a la solitud i a la repressió constant de les emocions humanes més bàsiques (la pel·lícula destil·la un romanticisme tràgic i desesperat que m’ha fet pensar en aquell film del director hongkonguès Wong Kar-Wai titulat In the mood for love).  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Introdueix la teva adreça electrònica per seguir el bloc i rebre les notificacions de noves entrades al teu correu electrònic

Arxiu

juliol 2015
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mar    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031