Una terra monstruosa en el nostre cervell

Si mai heu donat vida (o heu traslladat part de la vostra personalitat) a un osset o a una nina de peluix o a un click de playmobil, segurament no entendreu ni un borrall de la pel·lícula On viuen els monstres (Where the wild things are, 2009). Dirigida per l’inclassificable Spike Jonze, autor també de Com ser John Malkovich (1999) i Adaptation (2002), el film ens explica l’experiència vital d’en Max (Max Records), un noi de nou anys, rebel i enfurismat amb una realitat mutable que ell creu excloent, que intenta trobar el seu lloc en el món fugint cap a una terra misteriosa habitada per monstres.

El cert és que, durant la infantesa, tendim a crear una realitat personal, moltes vegades més real que el món real, com a forma d’evasió. De forma inconscient, però, el que estem fent és entendre la realitat que ens envolta, i a nosaltres mateixos, mitjançant una creació fictícia. L’autor Bruno Bettelheim ho explicita de forma perfecta en el seu llibre Psicoanàlisi dels contes de fades: “els contes permeten que el nen imagini com es pot aplicar a si mateix allò que la història li revela sobre la vida i la naturalesa humana”.