You are currently browsing the tag archive for the ‘Cormac McCarthy’ tag.

the-road-carrito

Després de la brillant i oscaritzada adaptació de No és país per a vells (No country for old men, 2007) per part dels germans Coen, l’expectació generada per una altra adaptació d’una novel·la de l’escriptor nordamericà Cormac McCarthy era màxima. Guardonada amb el prestigiós premi Pulitzer l’any 2007, la novel·la La carretera (The Road) -publicada el 2006- va tenir en el seu moment, i continua tenint, una legió de lectors incondicionals, garratibats per la visió postapocalíptica que descriu l’escriptor i per la tendra i intimista relació -enmig del caos i la destrucció- entre un pare i un fill que fan camí per intentar sobreviure a la tragèdia.

La novel·la inadaptable per fi s’ha transformat en pel·lícula, però no acaba de ser la gran adaptació que molts esperàvem. No obstant això, conté elements visuals i interpretatius de gran qualitat. Cal destacar especialment la fotografia, amb una gamma de colors apagada -grisos, blaus i marrons-, obra del director de fotografia Javier Aguirresarobe, el qual ja havia demostrat la seva qualitat tècnica a Los otros (2001) i Mar adentro (2004) –les dues d’Alejandro Amenábar-, per posar un parell d’exemples. Hi ha també detalls visuals subtils però dignes de menció: la forma en què mitjançant les llums i les ombres intuïm, indirectament, el començament del malson calamitós, o bé el moment en què la càmera mostra un primer pla dels peus dels dos protagonistes trepitjant -sense fer-ne cap cas- capses plenes de joies i alguns bitllets de dòlar, mentre la veu del narrador diu que l’única cosa que realment importa és buscar aliment. A nivell interpretatiu, hi ha un moment força emotiu que es produeix quan el pare arriba a la casa on va néixer. En el menjador, enmig de la pols i la runa, torna a col·locar de forma delicada el coixi en el sofà i s’hi asseu, per reviure, encara que sigui per uns breus instants, una aparença de normalitat. El mèrit d’aquest instant cinematogràfic és tant del director com de l’actor Viggo Mortensen, el qual demostra, una vegada més, en aquesta escena i al llarg de tota la pel·lícula, que un actor pot desaparèixer a l’hora d’interpretar un personatge i fer-lo absolutament creïble sense caure en els manierismes i els tics habituals de les estrelles de Hollywood quan aborden papers seriosos i transcendents. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Introdueix la teva adreça electrònica per seguir el bloc i rebre les notificacions de noves entrades al teu correu electrònic

Arxiu

Juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930