David i Goliat juguen a beisbol

Moneyball: una (altra) pel·lícula sobre beisbol a la cursa cap a l’Oscar. I ja en portem… Bé, hem d’acceptar que, juntament amb el bàsquet i el rugbi, és part de la cultura nacional americana. Interpretada i produïda per (l’actor, i ara també productor!) Brad Pitt amb un parell de registres interpretatius, a tot estirar (cara d’heroi encantat en produccions tràgico-romàntiques, i de mireu-com-en-sóc-d’atractiu mentre mastego un xiclet, a la resta de pel·lícules), fan preveure un perill imminent en l’apartat interpretatiu. Basada en una novel·la de Michael Lewis, el mateix autor de l’obra en què es basava la pel·lícula Un somni possible (The Blind Side, 2009), gràcies a la qual Sandra Bullock va guanyar l’Oscar a la millor actriu. Horror d’horrors! L’argument: Billy Beane, mànager dels Oakland Athletics, veu que l’equip fa aigües per tot arreu i, a sobre, disposa d’un pressupost ajustadet, per això decideix contractar un economista perquè apliqui fórmules matemàtiques per reflotar l’equip… Esport i matemàtiques: combinació letal! Ep, no marxeu! Continueu llegint perquè la cosa millora a partir d’ara. El guió ve signat per Steven Zaillian, guionista de La llista de Schindler, i Aaron Sorkin, autor dels guions de la respectable sèrie L’ala oest de la Casa Blanca i (els qui vulguin, ara és el moment de fer una genuflexió!) de La xarxa social, de David Fincher. L’actor Philip Seymour Hoffman (esplèndid i creïble en qualsevol paper que interpreta) és el secundari de luxe. I el millor de tot, el beisbol no és el nucli central d’aquesta producció. Moneyball parla del valor i la importància del grup, de la lluita contra les adversitats, i de les estratègies per triomfar en un moment de crisi econòmica i de valors.