You are currently browsing the category archive for the ‘Estrenes recents’ category.

Moneyball: una (altra) pel·lícula sobre beisbol a la cursa cap a l’Oscar. I ja en portem… Bé, hem d’acceptar que, juntament amb el bàsquet i el rugbi, és part de la cultura nacional americana. Interpretada i produïda per (l’actor, i ara també productor!) Brad Pitt amb un parell de registres interpretatius, a tot estirar (cara d’heroi encantat en produccions tràgico-romàntiques, i de mireu-com-en-sóc-d’atractiu mentre mastego un xiclet, a la resta de pel·lícules), fan preveure un perill imminent en l’apartat interpretatiu. Basada en una novel·la de Michael Lewis, el mateix autor de l’obra en què es basava la pel·lícula Un somni possible (The Blind Side, 2009), gràcies a la qual Sandra Bullock va guanyar l’Oscar a la millor actriu. Horror d’horrors! L’argument: Billy Beane, mànager dels Oakland Athletics, veu que l’equip fa aigües per tot arreu i, a sobre, disposa d’un pressupost ajustadet, per això decideix contractar un economista perquè apliqui fórmules matemàtiques per reflotar l’equip… Esport i matemàtiques: combinació letal! Ep, no marxeu! Continueu llegint perquè la cosa millora a partir d’ara. El guió ve signat per Steven Zaillian, guionista de La llista de Schindler, i Aaron Sorkin, autor dels guions de la respectable sèrie L’ala oest de la Casa Blanca i (els qui vulguin, ara és el moment de fer una genuflexió!) de La xarxa social, de David Fincher. L’actor Philip Seymour Hoffman (esplèndid i creïble en qualsevol paper que interpreta) és el secundari de luxe. I el millor de tot, el beisbol no és el nucli central d’aquesta producció. Moneyball parla del valor i la importància del grup, de la lluita contra les adversitats, i de les estratègies per triomfar en un moment de crisi econòmica i de valors. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

“Arribats enmig del gran riu, de sobte, l’escorpí, va picar la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s’estenia pel seu cos i, mentre s’ofegava, i amb ella l’escorpí, li va cridar: ¿Però què has fet? No puc evitar-ho -va contestar l’escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües-. És la meva naturalesa.” La forma d’un escorpí a la jaqueta del protagonista de la pel·lícula Drive ja ens dóna suficients pistes sobre el caràcter d’aquest conductor nocturn, misteriós i lacònic. Capaç d’exercir la violència més brutal i aspra sense immutar-se, ni gairebé despentinar-se, és també un (anti)heroi sensible, considerat, però condemnat a la solitud i a la repressió constant de les emocions humanes més bàsiques (la pel·lícula destil·la un romanticisme tràgic i desesperat que m’ha fet pensar en aquell film del director hongkonguès Wong Kar-Wai titulat In the mood for love).  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

The Artist és una pel·lícula en blanc i negre, muda, i de producció francesa. Amb tots aquests atributs, alguns pensaran que estem davant d’un suïcidi comercial i artístic. Doncs, no senyors, tot el contrari! The Artist és una petita joia cinematogràfica que fa palès l’amor que uns pocs romàntics empedreïts encara professen pel cinema en estat pur. Sense artificis, sense efectes especials, la pel·lícula del director Michel Hazanavicius és, ras i curt, cinema d’emocions. Tanmateix, no és menys cert que aquest tipus de pel·lícules arriscades necessiten, a més de ganes i talent per part dels seus creadors, algun tipus d’avalador que la doni a conèixer a les grans masses. I és aquí on entra en escena l’inefable productor Harvey Weinstein, artífex de les campanyes de promoció que tants bons resultats van donar a El pacient anglès, Shakespeare in Love o Chicago, durant els anys noranta i a principi dels 2000.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Introdueix la teva adreça electrònica per seguir el bloc i rebre les notificacions de noves entrades al teu correu electrònic

Arxiu

Octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031