The Dark Knight

“Ha caigut la gran Babilònia, i s’ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, de tots els ocellots impurs i de totes les bèsties impures i detestables!” (Apocalipsi 18, 2). La força aclaparadora d’aquestes paraules bíbliques, un clam contra el triomf de l’hedonisme egoista, el pecat, els excessos del luxe i l’embriaguesa del diner, ressonen en el nostre cervell quan contemplem la Gotham d’El cavaller obscur (The Dark Knight). Una ciutat que esdevé una projecció de tots els vicis que acumulen les metròpolis modernes: concentracions humanes on empresaris, polítics, policies i mafiosos són susceptibles de prostituir-se, moguts per l’ambició de poder i pels diners.

És  lògic, doncs, que, de les entranyes de Gotham, en sorgeixi un personatge com el Joker: un misantrop, un anarquista sàdic, un ésser amoral, un kamikaze sense escrúpols que simplement es complau en el dolor aliè. Com es pot lluitar contra algú que no té por a morir i que no busca cap recompensa econòmica? Christopher Nolan, el director, ha sabut dosificar les aparicions del Joker al llarg del metratge. Tot un tour de force cinematogràfic, si tenim en compte que era molt fàcil caure en el parany de donar un protagonisme excessiu a l’alma mater d’aquest tipus de projectes: és a dir, a l’antagonista. Un il·lustre precedent d’aquests casos va ser el Batman que Tim Burton va rodar l’any 1989. L’actor Jack Nicholson es va erigir, en aquell film, en l’autèntica estrella de la funció en detriment del suposat protagonista que donava títol a la pel·lícula. En canvi, Heath Ledger, una mica menys histriònic, ha sabut captivar-nos amb la seva interpretació (el millor de la pel·lícula!).

Un cop feta la presentació del croat emmascarat a Batman Begins (2005) els guionistes han decidit aprofundir, en aquesta segona part, en la psicologia del personatge principal. Bruce Wayne, i el seu àlter ego, Batman, haurà d’acceptar l’ostracisme, renunciar a l’amor i enfrontar-se al ressentiment i la ira d’aquells que li són més propers. Qualsevol persona que hagués de suportar aquesta càrrega acabaria realment guillada, per més optimista que fos! És per això que aquest nou capítol és més fosc i depriment.

Tot i les bones intencions, la pel·lícula El cavaller obscur incorre en els mateixos errors que Batman Begins: l’arrogància, la solemnitat i l’autocomplaença. Christopher Nolan vol fer-nos creure que estem davant la millor adaptació del personatge que mai s’hagi filmat. Cada nova escena sembla voler superar l’escena precedent amb més soroll i més fúria. Quant al guió, la sensació és que cada línia de diàleg, fins i tot la més vulgar, pretén ser un aforisme filosòfic, i al final, tot plegat resulta francament irritant. Batman no és Shakespeare, sinó un heroi de còmic! Des d’un punt de vista estètic, i aquesta és també una opinió molt personal, els vehicles que utilitza el nou Batman són realment lletjos. Mentre que el batmòbil burtonià era més aerodinàmic, més elegant i majestuós, els nous vehicles semblen màquines de guerra! De fet, no només els vehicles, sinó tots els gadgets que envolten l’heroi desprenen un tuf de militarisme preocupant. Deu ser cosa dels temps que corren…

En definitiva, malgrat les marejants xifres d’espectadors i les recaptacions espectaculars em nego a acceptar que El cavaller obscur sigui l’obra mestra sobre Batman que ens han volgut vendre. Sé que molta gent haurà quedat hipnotitzada, captivada i fascinada per la suposada profunditat de tot aquest espectacle (filosofia de quiosc, aires de videojoc apocalíptic, tot plegat  arrebossat amb música techno insubstancial, ni més ni menys!). Jo, en canvi, quan la cosa ja feia dues hores que durava vaig començar a mirar el rellotge de reüll. Els primers símptomes d’esgotament feien acte de presència i el meu cervell començava a patir els efectes de l’orgia sonora que escopia la pantalla. I resulta que encara quedaven uns quaranta minuts més de pel·lícula. Un autèntic calvari.

Aquest article es va publicar a la pàgina web Impuls d’Opinió l’agost de 2008.
fotos: http://www.jgcinema.com; http://www.scrapetv.com; http://slashfilm.com